Recursos i materials didàctics: l'expressió escrita

L'expressió escrita és més fàcil d'explicar perquè he fet servir molt pocs materials. En anglès i francès he fet un munt de redaccions, sobretot en els últims anys. Sempre de manera individual. Això sí, he treballat moltes tipologies de textos: essays, reports, reviews, stories, formal and informal letters, etc. En francès, en els últims anys, he practicat bastant el que es diu dissertation, molt típica del sistema escolar francès. Ara ja m'hi he acostumat, però al principi ho vaig trobar difícil, sobretot perquè jo abans escrivia tal com rajava, sense fer un guió previ. En canvi, amb aquest mètode, el text ha d'estar molt ben estructurat, amb un plan concret i les idees molt ben cohesionades. A la universitat, sobretot a seminari d'anglès, quan fèiem una redacció individualment, després ens les intercanviàvem amb un company de classe per corregir-nos-les i anotar els aspectes positius i allò que calia millorar. Crec que era una bona manera d'aprendre cooperativament, ja que et serveix per veure una altra forma d'escriure. També a anglès, sobretot quan he fet estades a l'estranger, ens feien escriure cada dia una pàgina al diary, on hi escrivíem tot el que fèiem i allò que ens cridava l'atenció del país. L'endemà, si volíem ho podíem llegir a classe, i quan s'acabava la setmana la professora s'emportava les llibretes per corregir-lo. 

M'agradaria comentar en un paràgraf a part el que vaig fer a l'assignatura de Writing quan vaig estar a Portland l'any passat. Tot i que les classes de vegades eren un pèl avorrides, ara veig que em van ajudar molt a millorar la meva escriptura en anglès. Teníem un llibre de tècniques per escriure correctament, però el fèiem servir molt poc. A classe treballàvem aspectes concrets com comma splices, run-on sentences, collocations, connectors, sinonimia, maneres de parafrasejar una idea en cas que no sabéssim la paraula exacta, maneres de començar un text i captar l'atenció del lector i, com no, també vam treballar el plagi (millor dit, a no plagiar!). Vam practicar força el resum a partir d'articles de l'actualitat (van ser els meus primers resums en anglès) i després vam fer uns quatre essays. Recordo un escrit que em va acabar durant quatre pàgines sobre el reciclatge (va ser la redacció més llarga en anglès i de la qual em sento més satisfeta). El professor ens va donar diferents diaris americans que parlaven de la mateixa notícia (era sobre una nova llei de reciclatge a l'estat d'Oregon) i a partir de tota aquella informació i d'altra que busquéssim a Internet, havíem d'escriure un text argumentatiu, donant la nostra opinió i també exposant molt bé les opinions de tots els experts (citant i sense plagiar, esclar!). El primer escrit que fèiem mai era la versió definitiva, sinó que abans fèiem dues versions i, de vegades, fins i tot, abans havíem de presentar un outline. El primer draft el portàvem a classe i després ens avaluàvem entre nosaltres, de manera que dues persones havien de llegir l'escrit i posar-te en un full a part comentaris per millorar-lo. Després, un cop havíem fet els canvis, havíem d'entregar un segon draft al professor. Ens el tornava amb coses marcades i un full amb comentaris, però mai hi havia la solució, ja que volia que fóssim nosaltres qui busquéssim i intentéssim corregir els errors. Al cap de pocs dies, tots i individualment havíem de fer una tutoria amb el professor o amb algun altre professor del writing laboratory per comentar conjuntament l'escrit. Et deia els aspectes positius i negatius, maneres com millorar i com buscar i corregir els errors. Finalment, després de tots aquests passos, entregàvem la versió definitiva, juntament amb totes les altres versions i comentaris dels companys. D'aquesta manera, el professor veia la nostra evolució, ja que el que més li importava era veure el que havíem après i com havíem progressat. Crec que tots aquests passos i la tutoria amb un professor és un costum molt anglosaxó i, tot i que al principi ho trobava molt avorrit perquè estàvem molts dies amb el mateix tema, al final ho vaig trobar molt positiu. En aquesta assignatura també vam escriure dues històries cooperativament. El professor ens dividia en grups de 3-4 persones i, a partir d'una frase d'inici, havíem d'inventar-nos entre tots els del grup una història, que al final de la classe havíem de llegir en veu alta. No era important escriure perfectament, però sí que es valorava molt la nostra creativitat i el treball en grup. 

A català i castellà també fèiem redaccions força sovint, a més de treballs individuals i en grup. L'expressió escrita, com ja he mencionat en l'anterior entrada, la practicàvem també a través de resums i comentaris de text. Mai he fet cap taller d'escriptura, però penso que hagués estat molt positiu. Algun cop, però només a primària (esclar!), vam escriure algun conte conjuntament, així com els guions de les obres de teatres que representàvem. També en aquesta etapa, a diferència dels últims cursos de la secundària, escrivíem moltes històries de tema lliure per practicar la creativitat. En aquests escrits no només era important com ho deies, sinó el què deies. Per això, la normativa passava en un segon pla i es valorava molt positivament el nostre enginy creatiu. A la primària, tant en català com en castellà, me'n recordo que vam estar durant molt de temps aprenent com usar correctament un diccionari. Analitzàvem diferents entrades lèxiques perquè sabéssim quin tipus d'informació hi podíem buscar. També vam treballar molt el tema de sinònims, antònims, hiperònims i hipònims per després fer escrits més rics lèxicament.