Com sempre i per sort, les classes de les acadèmies on he anat han estat
diferents. També hi havia cops que els objectius eren molt específics i que
duraven poca estona, però molts cops eren objectius a llarg termini, que
duraven uns dos o tres dies. A més, la planificació de les classes no era
sempre la mateixa i no es veia limitada a un llibre de text.
Per començar, l’aprenentatge era molt més inductiu que deductiu, llevat
que s’hagués de resoldre un dubte molt específic. Mai ens explicaven la regla, sinó
que ho treballàvem sempre a través d’exemples, de textos reals (sobretot
notícies o articles de diaris), enregistraments (fragments d’un programa de
televisió, d’una sèrie, un documental, etc.) i també a través d’activitats
dinàmiques (i, de tant en tant, no tan dinàmiques).
Començàvem sempre responent preguntes del que havíem fet o explicant qualsevol
cosa que volguéssim en aquell moment. Aquests 10-15 minuts de classe sempre es
feien de manera molt relaxada, ja que l’objectiu principal era parlar i trencar
el gel. Després d’això, la professora presentava els ítems que volia treballar,
però no de manera explícita, sinó que fèiem alguna activitat que ens obligués a
treballar aquests aspectes. Per exemple, per treballar l’estructura “wish”, ens
preguntava per alguna cosa del passat que havíem fet (tipus regret) i, per tant, ens veiem obligats
a practicar-ho. Un cop identificat l’objectiu, ho seguíem practicant interactuant
amb els companys o amb activitats de tota la classe. Gairebé mai treballàvem
individualment i, si algun cop ho fèiem, després sempre ho comentàvem amb el
del costat. Quan ja havíem après i interioritzat l’ítem, anàvem una mica més
enllà i intentàvem relacionar-ho amb altres aspectes de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada