Ensenyar i aprendre en línia

Vaig néixer el 1991 i, per tant, si ens cenyim a la definició de “nadiu digital”, jo no ho sóc. Per dos anys en quedo fora i entro en el grup dels “immigrants digitals”; tot i així, em sento més dins que fora del món digital. Sí que és veritat que, de vegades, m’he sentit una mica “iaia”. Per exemple, quan em vaig fer twitter, al principi no sabia com funcionava el tema dels retweets, però en qüestió de dos dies ja n’era tota una experta. A més, m’agrada utilitzar sempre que puc els ordinadors i totes les màquines similars. De moment, encara no he arribat al punt d’odiar-los, segurament perquè sóc jo la que els domino i no ells.

Les xarxes socials

Com vaig dir en la primera entrada, he escrit diferents blocs. Des de fa uns anys, també sóc usuària de diferents xarxes socials, com msn, Fotolog, Facebook, Twitter, mySpace (aquest compte està mort des de fa uns quants anys), flickr, Linkedin, etc. Els faig servir sobretot per comunicar-me amb la gent i això significa que també els utilitzo per parlar amb gent que no és d’aquí. Xatejo bastant amb amics i coneguts en anglès i, alguns cops, també en francès. Faig servir sovint skype per fer videotrucades amb gent de fora i, evidentment, amb ells practico les llengües que sé. Quan ho faig el meu objectiu no és aprendre la llengua, ja que el que vull és parlar i saber com els va, però sense cap dubte que practiques i, si no millores, almenys mantens el nivell de producció oral.

Cursos de llengües en línia

Em costa ser constant si no hi ha algú a darrere que m’obligui a fer-ho. Per això, no sóc una bona candidata a fer cursos de llengües en línia. Mai n’he fet cap i no m’ho he plantejat mai. Estudiar una llengua requereix una motivació i si es vol estudiar en línia encara més. Responsabilitat i constància màxima, cosa que no és fàcil. A més, com defensava Vigotski (ara em poso amb arguments seriosos i de pes! J ), la interacció i l’entorn social és molt important en l’aprenentatge. Per tant, aprendre una llengua sol i a distància pot estar bé, però fins a un cert punt. Crec que per adquirir la gramàtica i el lèxic és útil, però per practicar alguns aspectes lingüístics com la producció oral pot ser una mica més difícil. Sé que hi ha maneres de fer-ho, com fer videoconferències, enregistraments, entre d’altres, però personalment crec que no és el mateix.  

No puc negar, però, haver utilitzat recursos en línia per fer exercicis de gramàtica i de vocabulari, però esporàdicament. El que solo fer sovint és mirar molts vídeos al YouTube. M’encanta veure entrevistes de famosos, reportatges i tota mena de vídeos que gent freak penja a la web. M’hi puc passar hores i hores. També m’agrada molt llegir els diaris de diferents països i, tot i que no ho faig diàriament, sí que de tant en tant m’agrada consultar-los.  

Moodle

El primer cop que vaig fer servir la plataforma moodle va ser a la univeristat. Després d’haver-lo utilitzat durant 3 anys contínuament, dia sí i dia també, crec que puc dir els seus avantatges i inconvenients. Avantatges? Penso que el moodle és una molt bona eina que facilita (o almenys intenta facilitar) la comunicació entre el professor i l’alumne, i també entre els diferents alumnes. A més, trobo interessant l’opció de fer fòrums, xats, hots potatoes, exàmens en línia, wikis, entre d’altres. Ara bé, quin inconvenient té? Simplement que no et deixa respirar tranquil. Estàs tot el dia (exagero una mica) pendent de si han penjat alguna cosa, de si s’ha d’entregar això a tal hora, de si han obert el fòrum per comentar, etc. Estressa bastant. Fins a l’institut, l’ordinador el feia servir només per fer algun treball i per a les xarxes socials; en canvi, des que estic a la universitat, estic davant l’ordinador gairebé les 24 hores del dia. Conseqüència d’això: augment de les diòptries, ulls secs i irritats, i mal de cap de tant bombardeig d’informació. En alguns moments, no puc evitar sentir-me una absoluta immigrant digital... què hi farem, no he nascut amb el mòbil ni amb el ratolí a la mà!

I per acabar... entorn EPA? No sé si arriba a tenir-lo. Com he dit, segueixo diaris, alguns vloggers i, per què enganyar-nos, em vaig fer twitter bàsicament per seguir a gent famosa d’arreu del món. Sempre que puc llegeixo els seus tweets i aprenc força, ja que quan no entenc el que diuen, ho busco al diccionari (encara que sol ser llenguatge col·loquial).