Recursos i materials didàctics: l'expressió oral

Pel que fa a l'anglès, igual que amb la comprensió oral, l'expressió oral la vam practicar molt poc a la secundària. Quan ho fèiem, eren activitats molt curtes i molt específiques que em servien de molt poc perquè al cap de 2 minuts canviàvem i parlàvem en català quan no ens sentia la professora. Algun cop sortíem a davant de la classe per explicar alguna cosa. Per exemple, a principi de curs, ens preguntaven què havíem fet a l'estiu i havíem de parlar durant uns minuts sobre això. Era horrible! A mi no m'agradava gens perquè no estava gens acostumada a parlar en públic i allò em suposava un gran esforç i passar per un moment de molta vergonya. No va ser fins que vaig arribar a la universitat, que vaig fer exposicions orals en anglès i, de mica en mica, vaig anar perdent aquesta por de parlar davant d'una classe. També a la universitat, vam fer una "petita obra de teatre" a l'assignatura de Producció Anglès però, com ja he respost en una de les preguntes que m'han fet en una entrada anterior, no em va servir molt i no vaig aprendre gaire. Penso que la idea està molt bé, però la manera i el temps que vam tenir per fer-ho no van ser els adequats. A primària també vam fer alguna petita representació en anglès, amb diàlegs molt curts i també amb un objectiu molt concrets.

Quant al francès, a l'acadèmia l'he practicat sobretot amb el professor perquè la majoria de classes que he fet han estat individuals. En aquest sentit, m'anava molt bé perquè conversava amb una persona nativa i que em podia corregir i veure què fallava. A l'estiu que vaig anar a França, érem més a classe i sí que vaig practicar la producció oral amb parelles o en grups reduïts. Vaig aprendre moltíssim també, però crec que va ser perquè el nivell de la classe era molt bo. La majoria de gent parlava molt bé el francès i això a mi em va servir molt perquè m'ajudaven a millorar-lo, sense que em sentís jo inferior. Pel que fa a la universitat, al principi vam fer algun joc de rol, és a dir, per practicar algunes estructures i vocabulari representàvem unes situacions. Per exemple, jo sóc una botiguera i l'altra persona és un client. D'aquestes activitats no en tinc un mal record, ja que ens permetia parlar d'una manera diferent i no només fent diàlegs inútils amb el company del costat, però tampoc crec que m'ajudessin a millorar molt.

Aquest cop sí que parlaré del català i del castellà. La veritat és que les competències orals es deixen una mica de banda en aquestes dues llengües perquè hi ha l'idea que ja es practiquen a fora de l'aula. Tot i així, recordo molt bé les obres de teatre que cada any fèiem a primària per nadal. Eren activitats que preparades per diferents mestres. A educació física (per treballar l'expressió corporal) i a llengua castellana (per treballar l'expressió oral) vam fer unes quantes representacions teatrals en què havíem d'escriure nosaltres mateixos i per grups el guió d'una història inventada per nosaltres i després, una setmana més tard, la fèiem. De vegades era tema lliure, però alguns cops ens donaven una frase o una idea i, a partir d'aquí i utilitzant la imaginació, escrivíem i representàvem la nostra creació. Crec que això ja ho vaig explicar, però ho tornaré a dir per si de cas: al batxillerat, a literatura castellana, també vam representar algunes de les obres que havíem de llegir, com alguns capítols del Quijote. A part d'això, a secundària també vam fer alguna exposició oral i algun debat, però molt i molt pocs (potser un cop o dos cops l'any). Realment, doncs, on he après a parlar en públic i a fer exposicions orals ha estat a la universitat.