Recursos i materials didàctics: la comprensió escrita

A primària, tant a català com a castellà, practicàvem la comprensió escrita de moltes maneres. Llegíem textos molt diversos i amb objectius diferents. Fins i tot teníem un taller de lectura: una o dues hores a la setmana que dedicàvem a llegir llibres i a comentar-los. Això ja ho vaig explicar en alguna entrada anterior, però ho tornaré a repetir. Teníem uns tres llibres assignats per a cada curs, tant en català com en castellà, i els llegíem en veu alta per millorar la fluïdesa. Cada persona llegia un punt o un fragment del llibre i tots havíem d'estar atents per després poder respondre les preguntes de comprensió que ens feia la professora o per poder dir la nostra opinió. A part d'això, de tant en tant, presentàvem individualment davant de tota la classe algun llibre que havíem llegit a casa. Havíem de fer-ne un resum i després explicar per què ens havia agradat, per què el recomanàvem o comentar algun fragment que trobàvem interessant. Em va agradar molt això perquè era una altra manera de conèixer els companys de classe i també per llegir llibres que potser no hauríem tocat mai. Després vam fer una petita variació. Ja no els presentàvem oralment, sinó que tothom portava un llibre, els deixàvem a sobre la taula del professor i, després d'estar-los mirant i llegint per sobre, tothom n'agafava un (que no fos el seu, evidentment!). Al cap d'uns dies o setmanes, després de llegir-lo individualment, havíem de presentar un escrit sobre el que acabàvem de llegir, a més de fer petits grups a classe on comentàvem els aspectes positius i negatius del llibre. I així tornava a començar la roda. A secundària també llegíem alguns llibres obligatoris (la majoria no m'agradaven gens i em feien avorrir la lectura a classe) i després havíem d'entregar un treball. També llegíem en veu alta les lectures que hi havia al principi de cada unitat i contestàvem les magnífiques preguntes de comprensió escrita del llibre. A català, aquestes preguntes no les responíem directament, sinó que les teníem en compte per després fer un comentari de text d'aquella lectura.

A anglès llegíem articles adaptats al nostre nivell, però no m'agradava gens com ho fèiem. Ho llegíem individualment a casa i contestàvem unes preguntes de comprensió i de vocabulari que anaven amb la lectura. Ho odiava, clarament. Només alguns cops llegíem en veu alta, però tampoc era gaire profitós perquè la gent que llegia bé se li donava bé i l'altra continuava com sempre. També a secundària llegíem un llibre obligatori (d'aquells curts i adaptats). Després de llegir cada capítol havíem de respondre unes preguntes que ens donava la professora i al final de tot fèiem un examen. No recomanable! A l'acadèmia, per sort, he practicat la comprensió escrita d'una manera molt diferent. Per exemple, ens donaven fragments d'un text i els havíem d'ordenar, ens deien el títol o ens llegien el primer fragment d'un text i nosaltres havíem de predir de què aniria el text, havíem de llegir un article que volguéssim d'un diari anglès per després presentar-lo a classe i treballar-lo entre tots des de punts de vista diferents, etc.

Pel que fa al francès, normalment llegia notícies, articles o textos d'Internet i, de vegades, també revistes. Feia activitats orals i escrites tant abans com després de llegir i, molts cops, a partir d'aquell text treballàvem altres aspectes. Molts cops expressava la meva opinió de manera conversacional, però de vegades ho feia en forma de presentació oral, és a dir, d'una forma més preparada. Per això, quan ho feia, després de llegir, feia un esquema o anotava les idees de cada paràgraf per després expressar i argumentar la meva opinió.