El meu programa o currículum

Cada curs els professors es veuen “obligats” a preparar un programa per al curs. Però, tots ho feien amb deteniment? Crec que alguns dels professors que he tingut (parlo sobretot de l’educació secundària) improvisaven i si no eren prou bons com per fer-ho, sort en tenien del llibre, que era la seva santa salvació (com ara és google, que és Sant Google per a tot!).

He de dir que el programa de les classes de català i castellà eren molt semblants, per no dir idèntics. La manera d’ensenyar-ho potser era una mica diferent segons el professor, però treballàvem exactament el mateix. Aquestes dues llengües es basaven sobretot en la gramàtica, en aprendre més vocabulari (lèxic formal i no aquell que parlem al carrer i a casa) i en aprendre a escriure correctament sense fer faltes d’ortografia i de manera coherent i cohesionada. Ara no tinc cap índex dels llibres que feia servir, però com ja vaig dir en una de les primeres entrades, els llibres de llengua catalana i castellana es dividien de la següent manera: lectura i comprensió lectora amb lèxic corresponent a la lectura, un apartat de sintaxi i/o morfologia, un apartat de neologismes o derivació, un apartat de tipologia de textos, un apartat d’ortografia (regles, evidentment), un apartat de literatura i, finalment, unes quantes pàgines d’exercicis de síntesi per acabar la unitat amb entusiasme! Així doncs, tot era aprendre estructures, regles i formes de manera deductiva i cada cop amb més dificultat. Per tant, penso que per aquestes dues llengües el programa era a partir de gramàtica tradicional i estructures sintàctiques.

Pel que fa a les llengües estrangeres (anglès i francès), l’ensenyament ha estat bastant diferent. Diria que el programa, com ho demostren també els índexs i les unitats dels llibres que he fet servir, es basaven sobretot en centres d’interès i funcions comunicatives. De fet, és del tot normal que sigui diferent al del català i castellà, ja que havíem d’aprendre uns aspectes diferents de la llengua. Recordo que a francès i als primers anys d’anglès fèiem molt de vocabulari. Per exemple, un dia o una unitat la dedicàvem a fer el ‘menjar’ i tot anava relacionat amb aquest tema. També apreníem alguns estructures sintàctiques relacionades amb això. Per exemple, com faríem per demanar el menjar en un restaurant? Era tot bastant comunicatiu en aquest sentit, però de mica en mica es va anar passant cap a les estructures sintàctiques pures i dures. Al principi també treballàvem situacions molt concretes, amb objectius molt específics. Com ens presentem en francès? Com es demana una direcció per anar a un lloc? La veritat és que notava que em servia d’alguna cosa, ja que després ho podia posar en pràctica i això em motivava molt. En canvi, a secundària fèiem mil hores de gramàtica i estructures sintàctiques que només servien per deprimir-te i veure que aprovaves els exàmens, però que després a la pràctica et costava parlar anglès i francès amb gent nativa.

Finalment, només vull dir que m’hagués encantat poder treballar per tasques comunicatives. De fet, alguna representació teatral de cinc minuts o algun joc de rol vam fer, però no van servir de res, així que no els compto. Considero que treballar amb projectes més grans i complets s’aprèn molt més i, a més, l’alumne s’ho passa millor i alhora aprèn.