Quan penso en recursos i materials didàctics, el primer que em ve al cap
és la paraula 'LLIBRE'! No sé per què serà! Potser perquè en la majoria de
classes de llengua ha estat la nostra bíblia i el nostre salvador quan no
enteníem alguna cosa que explicava el professor. A més, ja posats amb lèxic
religiós, tot el que deia el llibre solia anar a missa! Només el marginàvem quan
el professor deia el contrari o quan el professor era prou bo per desfer-se’n
(perquè també n’he tingut, d’aquests!).
La
comprensió oral
Hi ha llibres bastant complets però, com vaig explicar en una entrada
anterior, basar-se en un sol o en alguns llibres de text, trobo que és poc
enriquidor. Tots els llibres d'anglès i francès que he tingut portaven un CD
per fer les comprensions orals. Personalment, però, no m'agradaven gaire perquè
eren activitats molt poc naturals, molt preparades i amb un objectiu molt
específic.
Pel que fa a l'anglès, recordo que a primària fèiem moltíssimes
cançons i listenings que m'agradaven
força. Fins i tot, moltes coses les apreníem a través de cançons. En canvi, a
secundària fèiem molt poques comprensions orals, només quan en el llibre n'hi
havia una (que potser era una activitat per unitat!). I, de tant en tant,
potser dos o tres cops per curs, miràvem una pel·lícula (normalment era del
llibre que havíem llegit). Trobo que de la manera que ho fèiem no apreníem gens
perquè ens posaven la pel·lícula durant tota l'hora de classe i després no
comentàvem mai res. A més, gairebé mai ens posaven subtítols, cosa que si no
entenies el que deien els personatges, no podies ni seguir-la. Només a
l'acadèmia, quan miràvem alguna pel·lícula, algun capítol d'una sèrie, un
fragment d'un documental o una cançó a través de YouTube, ho comentàvem abans,
durant i després de veure el vídeo. Treballàvem diferents aspectes (comprensió del
contingut per respondre preguntes o omplir buits, pronunciació, vocabulari,
estructures gramaticals, etc.) i la professora anava parant el vídeo per anar
fent comentaris que ens podien interessar. També en els últims anys, quan fèiem
una comprensió oral amb CD, després d'haver fet l'activitat i haver-la comentat
entre tots, analitzàvem la transcripció, i a partir d'això treballàvem altres
aspectes com el vocabulari.
Quant al francès, com que només n'he fet fora de l'escola, ha
estat una mica diferent a l'anglès. He fet moltes comprensions orals amb CD,
però la gran majoria les he fet mitjançant programes de ràdio, documentals i
reportatges de TV5Monde o France2 (us deixo els links per si us interessa), pel·lícules, etc. Sempre ho fèiem d'una
manera molt interactiva i exprimint al màxim tot el contingut i aspectes
lingüístics que poguéssim treballar. En tinc molt bons records d'això i, fins i
tot, pel meu compte ara m'agrada escoltar cançons franceses, la ràdio en francès
i mirar, quan tinc temps, pel·lícules i reportatges de France2 (n'hi ha de molt
interessants!).
No parlaré de català i de castellà en aquest apartat perquè
a classe de llengua mai vam practicar la comprensió oral de manera específica,
ja que contínuament escoltem la ràdio i cançons, i veiem la televisió i pel·lícules
en aquestes llengües. A més, ja es treballa quan es practica l'expressió oral
en grup o per parelles, ja que obligatòriament implica escoltar els altres per
poder parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada