I avui continuem amb l’anglès. Per als que
no heu llegit els posts anteriors, torno a
recordar que vaig començar a estudiar aquesta llengua a l’escola a 3r de
Primària, als 8 anys. Abans no havia rebut cap input en anglès, deixant de
banda les cançons que hagués pogut escoltar a la ràdio. A aquella època, hi
havia algunes escoles que ja introduïen aquesta llengua estrangera una mica
abans, a 1r de primària. Tot i així, la cosa ha anat canviant al llarg dels
anys, i ara cada vegada es comença més aviat, fins i tot, hi ha guarderies en
què es fa una mitja hora diària d’anglès perquè els nens es vagin acostumant
als sons d’aquesta llengua. L’edat d’inici és tot un tema que ens porta a un altre debat que, si algun dia tinc temps,
m’agradaria parlar-ne en un altre post.
Tornem a la meva experiència amb l’anglès com a aprenent! A l’escola sempre hem fet servir un llibre de text i, a diferència dels que utilitzàvem en les altres assignatures, anava acompanyat d'un workbook (llibre d’exercicis) i uns CDs. A Primària també fèiem moltes fitxes per consolidar el vocabulari o els pocs conceptes gramaticals que treballàvem. Recordo que en els primers anys sempre estudiàvem el vocabulari (colors, números, dies i mesos de l’any, estacions, hores, parts del cos, etc.) amb dibuixos, de manera que era tot molt visual, o amb cançons i jocs. També, cap als últims anys d’aquesta etapa, vam començar a fer petits escrits en anglès (a la foto de sota en podeu veure un de quan feia 6è de primària).
Tornem a la meva experiència amb l’anglès com a aprenent! A l’escola sempre hem fet servir un llibre de text i, a diferència dels que utilitzàvem en les altres assignatures, anava acompanyat d'un workbook (llibre d’exercicis) i uns CDs. A Primària també fèiem moltes fitxes per consolidar el vocabulari o els pocs conceptes gramaticals que treballàvem. Recordo que en els primers anys sempre estudiàvem el vocabulari (colors, números, dies i mesos de l’any, estacions, hores, parts del cos, etc.) amb dibuixos, de manera que era tot molt visual, o amb cançons i jocs. També, cap als últims anys d’aquesta etapa, vam començar a fer petits escrits en anglès (a la foto de sota en podeu veure un de quan feia 6è de primària).
Per contra, les classes d’anglès que vaig
fer a l’ESO i a Batxillerat es basaven molt més en memoritzar llistes de
vocabulari descontextualitzat i verbs, a més de regles gramaticals. Bé, a 1r i
2n d’ESO, a més de la classe d’anglès, també teníem una hora a la setmana que
nosaltres anomenàvem “taller d’anglès”, en què sobretot treballàvem cançons i
llegíem algun llibre i, de tant en tant, fèiem algun joc. A cada curs de
l’educació secundària (ESO i Batxillerat) vam llegir un llibre de lectura
(normalment de l’editorial Penguin Readers), d’aquells llibres curts que estan adaptats per a cada nivell, i després
miràvem la pel·lícula en el cas que n’hi hagués. Aquí sota us deixo alguns dels
llibres de lectura que he trobat que vam llegir a l'ESO, i alguns dels llibres de text que vaig fer
servir tant a la Primària com a l’ESO.
La veritat és que si hagués estat per les classes d’anglès que fèiem a l’escola, no crec que tingués el nivell que tinc ara.
Possiblement no sigui l’única persona que pensi això, però almenys tinc la
sensació que a cada curs repetíem i repetíem el mateix i, tot i així, després
de 10 anys, encara hi va haver companys meus de classe que van acabar el
Batxillerat sense saber presentar-se ells mateixos en anglès. Trist, molt
trist tot plegat! I és una llàstima que en aquest país si vols aprendre de debò aquesta
llengua et vegis pràcticament obligat a buscar recursos fora del sistema
escolar reglat.
Per això, si no em falla la memòria, als 10 anys els
meus pares em van apuntar a una acadèmia d’idiomes on tots els professors eren
nadius. Allà la cosa era molt diferent i, tot i que al principi no em motivava
molt estudiar anglès, sí que vaig aprendre molt més que a l’escola. Els primers
anys vaig anar a classes grupals i, més tard, quan vaig veure que realment
m’interessava aquesta llengua, vaig fer algunes classes particulars amb la
Jenny, una noia d’Anglaterra, que anys més tard m'ajudaria a preparar algun
examen oficial, com el FCE. Al llarg d'aquests anys d'acadèmia i d'estudi
personal he fet servir molts llibres. Aquí en teniu alguns (intentaré explicar com són un altre dia).
Per sort, l'anglès no només l'he après de manera
formal, sinó que he tingut l'oportunitat de continuar-lo aprenent i
practicar in situ. Als 15 anys vaig fer la meva primera estada
lingüística a Irlanda, i allà va ser quan realment vaig veure l’anglès
amb uns altres ulls. Per fi tenia sentit haver-se passat hores i
hores aprenent una llengua que no es parlava en el meu entorn! Des d'aquell any
he anant alguns estius a l'estranger, i l'any passat vaig poder
fer una estada una mica més llarga a Portland. M'estic allargant, així que en
un altre post explicaré més detalladament totes aquests viatges. I ja per
acabar, només em queda dir que, juntament amb tot el que he explicat, aquests
últims anys també he millorat el meu nivell mirant pel·lícules i sèries en v.o, a més de llegir novel·les i escoltar cançons en anglès.
I en el pròxim post parlaré de l'última llengua que em queda, el francès.
A reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada