A 1r i a 2n de Primària, a l’assignatura de Llengua, vam continuar aprofundint en la lectoescriptura del català,
a més d’introduir nous conceptes lingüístics. Per exemple, he trobat moltes
fitxes en què treballàvem l’ús d’algunes grafies (s, ss, c, ç,
z, entre moltes altres) amb exercicis
d’omplir buits, o bé la formació del plural, el canvi de gènere, els temps
verbals, etc. Tot això ho practicàvem normalment de manera implícita, ja que no
ens explicaven la teoria, sinó que ho fèiem per analogia o completant sèries (foto de la dreta).
Setmanalment també fèiem petits escrits de tema lliure per
practicar la redacció, l’ortografia i la creativitat. A l'esquerra us deixo un dels textos
que he trobat de quan tenia 6 anys, en què explico on m’agradaria anar de
vacances a l’estiu (sí, no era gaire ambiciosa... em conformava amb poc, no com
ara!).
A 3r, quan tenia 8 anys, recordo que va ser un canvi bastant important
perquè la quantitat de feina va augmentar considerablement. A més, aquell any
vaig començar a estudiar formalment el castellà i a descobrir una nova llengua
estrangera, l’anglès. A partir d’aquell curs vam començar a treballar els
conceptes d’una manera més explícita, és a dir, primer ens explicaven la teoria
i després fèiem exercicis relacionats amb el tema per practicar. El meu primer llibre de
llengua catalana va ser de l’editorial Cruïlla
i vam seguir amb aquesta editorial fins a 6è; per contra, de castellà a la meva
escola utilitzàvem el de l’editorial Edebé.
Per tant, com veieu, teníem un llibre diferent de castellà i de català, però
tot i així sempre he tingut la sensació que des de 3r de Primària fins a 2n de
Batxillerat hem fet el mateix (o gairebé el mateix) en les dues llengües. A
més, els llibres, malgrat ser molts cops
d’editorials diferents, tenien el mateix format. Les unitats sempre començaven
amb una lectura, que tenia la comprensió lectora corresponent (aquest apartat l’odiava
molt!), i després es dividia en diversos apartats: sintaxi, morfologia,
ortografia, tipologia de textos, literatura, etc. fins arribar al final de la
unitat, en què hi havia una o dues pàgines plenes d’exercicis de síntesi (aquest
apartat encara l’odiava més!). Bé, no m’estenc més en aquest tema perquè segurament més
endavant escriuré un altre post sobre
els llibres de text.
En les llibretes d’aquesta època hi he trobat moltíssims dictats, tant en català com en castellà. Tothom que s’hagi escolaritzat aquí segur que n’ha fet uns quants, ja que és una metodologia que agrada bastant als mestres per treballar l’ortografia. També he trobat un munt d’escrits, la majoria acompanyats d’un dibuix que il·lustra el text. A sota us deixo un text en castellà (quan feia 3r de Primària) i un en català, que vaig escriure sobre Dalí un dia que m’avorria a classe quan feia 4t de Primària (suposo que feia poc havíem anat al museu Dalí, sinó no entenc la motivació per escriure un text com aquest).
Pel que fa a la lectura, recordo que a cada trimestre teníem un llibre obligatori, que llegíem a classe conjuntament. En castellà, el meu primer llibre va ser Ése no es mi zoo de l’Elvira Méndez. A part de les hores de català i castellà, de 4t de Primària fins a 6è també dedicàvem una hora a la setmana a llegir altres llibres, a practicar la comprensió lectora i, sobretot, a comentar entre nosaltres llibres que llegíem a casa. Era una mena de “club de lectura” que servia per recomanar i expressar la nostra opinió sobre contes i novel·les que ens interessaven. La veritat és que era molt millor que llegir llibres que no t’apassionen.
Per acabar, us deixo dos textos més que vaig escriure a 6è de Primària. Un és en català (“Per què les zebres tenen ratlles?”) i l’altre, en castellà (“Los Gutemberinos”). Tots dos eren de tema lliure i, personalment, m’ha fet gràcia tornar-los a llegir. I amb aquesta evolució que vaig fer en sis anys us abandono per avui. En el següent post us explicaré la meva aventura amb l’anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada