Avui no ha estat un dissabte plujós d’aquells que només tens ganes de sofà, peli i manta; sinó que ha
estat un dia de pujar a les golfes (bé, després de trobar senyals de vida ratífera he desistit i ha acabat
entrant-hi el meu pare) i remenar les més de 20 caixes que tenia des de P3 fins
a l'actualitat. Sí, les rates deuen estar més que contentes amb la quantitat de
paper que arriba a haver allà a dalt. Què hi farem, els meus pares són així! Els
agrada guardar-ho tot, i no eren d'aquells pares guais que deixaven llençar els llibres del curs a la foguera de
Sant Joan! En moments com els d’avui, però, els agraeixo la seva actitud de “no,
Mireia, això és millor guardar-ho, que sempre tenim temps de tirar-ho”. I així
està la casa, plena de llibres esgrogueïts i centenars d'andròmines que només serveixen perquè s'hi acumuli la pols i per aviat ser exposats en un museu d’història!
“És arribar a casa el cap de setmana i posar-ho tot
potes enlaire, eh!”, això és el que m’ha dit la meva mare quan ha vist la que havia muntat en menys d’un quart
d’hora, acompanyat d’un “suposo que ho tornaràs a posar tot al seu lloc...”. Em
coneix massa bé, però de vegades cal marcar una mica el territori, tu! Ara
mateix tinc tot el passadís i part de la meva habitació plena de caixes, papers
i llibretes que desprenen una olor d’eau
de merde impressionant; però he decidit que aquest serà l’ambientador d’aquest
cap de setmana, bé, això si demà acabo de mirar tots els records que hi ha dins
les caixes!
Després de passar-me hores i hores remenant i llegint escrits que no recordava haver fet, he acabat arribant a la conclusió que quan feia primària
treballava més que ara i això em preocupa una mica, una mica bastant; però bé, diguem
que eren altres temps! Un cop he acabat de reviure més de mitja vida, el problema ha estat que, amb
tant de material, m’ha costat molt seleccionar els documents que volia
escanejar per mostrar-vos com ha estat fins ara el meu aprenentatge de les
llengües, però crec que al final ho he aconseguit. A més, no en tenia prou
amb l’escampall que havia fet a dalt, que he emplenat també el menjador de cintes
(sí, cintes de vídeo que per poder-les veure es necessita una d'aquelles càmeres prehistòriques que existien a principis dels anys 90!) d’aquells temps, quan encara era el segle XX i jo no
tenia ni 5 anys. He trobat alguns vídeos molt interessants, però sobretot
graciosos, en què se’m veia parlant un català
de la serra (sort que he perdut aquell accent tan extremadament horrorós!)
i en d’altres en què combinava el català i el castellà fent uns code-switchings que són dignes de veure,
però no, no els veureu! Encara no ha arribat l’hora de perdre la poca dignitat
que em queda. Només us diré que les pintes
que portava eren molt i molt considerables!
Ara ja és molt tard i no tinc temps per explicar-vos
el què he descobert avui, però demà (ben
d’hora, ben d’hora no perquè és diumenge, però en algun moment de demà) us
explicaré com em vaig iniciar en el magnífic món de l’escriptura i la lectura!
P.S.: Els que teniu fòbia a les rates perdoneu-me per la foto, però il·lustra força el
meu moment de pànic quan he pujat a les golfes! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada