Metodologies: l'anglès a l'institut

Aquesta entrada està molt relacionada amb les anteriors, les teories lingüístiques i les teories psicològiques. Així doncs, com que moltes coses ja les he explicades, intentaré ser el més breu possible (dic 'intentaré' perquè sempre que ho dic acabo escrivint la bíblia).
Sobre la taula hi ha diferents metodologies per ensenyar llengües, algunes de molt innovadores i d'altres de més conservadores; tot i així, hi ha professors que es pensen que ensenyar consisteix a seguir només un llibre de text. La majoria estan ben dissenyats i presenten diferents maneres d'aprendre, però això és limitar-se molt i adaptar-se poc als alumnes. Personalment, m'agrada anar a una classe i que el professor em sorprengui (positivament, evidentment) i no seguir classe rere classe un dossier o un llibre preparat per algú que ni tan sols sap quines són les meves motivacions, necessitats ni objectius.

Feta aquesta crítica (dirigida a molts dels professors que he tingut), passaré a explicar quines són les diferents metodologies amb què he après les llengües, sobretot les estrangeres.

Sempre he tingut la sensació que a l'institut ens ensenyaven l'anglès com si es tractés d'una llengua morta. Les classes d'anglès i de llatí que fèiem al batxillerat eren diferents, però tampoc gaire. Les de llatí es basaven exclusivament en aprendre la gramàtica per després traduir textos. A mi això m'encantava perquè era com fer sudokus o resoldre problemes de mates; a més, sabia perfectament que l'objectiu d'aquella classe no era aprendre una llengua per comunicar-me, sinó per aprendre el seu funcionament morfològic i sintàctic. En canvi, l'anglès (que jo sàpiga) ara per ara de llengua morta no en té res, al contrari. Tot i així, molts dels professors s’entestaven a seguir una metodologia basada en la gramàtica-traducció i també alguns aspectes del mètode audiolingual.

Els dos pilars fonamentals de les classes d’anglès de l’institut eren la gramàtica i el vocabulari. De fet, eren les dues coses més importants: saber gramàtica i lèxic, com si amb això ja poguessis dominar una llengua. Si almenys ho haguéssim après d’una manera amena... però no!

Com ja vaig dir en el post anterior, de vegades traduíem oralment els textos que llegíem i ens estudiàvem llistes de vocabulari (la paraula en anglès i al costat la traducció); per tant, sempre associàvem l'anglès a la nostra llengua materna. A part d'això tan divertit, també fèiem gramàtica, have fun doing grammar! Per exemple, per estudiar el reported speech fèiem la típica llista que es veu a la foto, i per practicar-ho passàvem frases directes a indirectes i a l'inversa. També recordo haver fet moltíssims exercicis d’omplir buits amb temps verbals o de transformar oracions afirmatives a negatives o a interrogatives. Per sort, a l'institut no vam arribar a analitzar oracions sintàcticament com fèiem en català i en castellà (però si haguéssim tingut temps jo crec que ho hauríem arribat a fer!). Si algun dia practicàvem el speaking, ho fèiem repetint diàlegs inútils del llibre, així fins que se’t quedava gravat.

M’estic allargant força i encara em queda per comentar, així que dividiré aquest post en dos.