Afortunadament, tinc una doble experiència amb l'anglès. Durant els anys
que he estudiat anglès a fora de l'institut els meus professors han utilitzat
el mètode directe, l’enfocament comunicatiu i, de vegades, l’enfocament
oral i situacional.
Es centraven principalment en la llengua oral. A les classes no es podia
parlar ni català ni castellà i, evidentment, la traducció era inexistent. En el
cas que no entenguéssim una paraula, ens l'explicaven sempre amb un sinònim o
definint el concepte en anglès. També recordo que per aprendre vocabulari i
expressions fèiem una mena d'arbres de mots d'una mateixa família lèxica o dels
diferents significats de la paraula o de totes les paraules que podien anar amb
aquella que posàvem al centre (semblant al de la foto). Una altra manera de repassar el vocabulari que
havíem fet durant el curs era fent equips de quatre persones els últims 10
minuts de classe. De vegades, era la professora qui definia o posava un exemple
i l'equip que deia la paraula o expressió més ràpid guanyava un punt; i de
vegades, era un membre de l'equip qui definia a la resta de l'equip. La veritat
és que és una manera molt interessant d'aprendre vocabulari i, sense cap dubte,
més amena que repetir i llegir una llista de paraules tot sol. En general, les
classes eren molt pràctiques i l'objectiu era que ens comuniquéssim en anglès, així
que els alumnes teníem un paper molt actiu. Els materials eren molt diversos
(llibre de text, llibres de lectura, pel·lícules, ordinadors, jocs, cançons,
etc.). Una altra gran diferència amb les classes de l’institut és que totes (o
gairebé totes) les activitats tenien un objectiu clar i eren útils; a més de
ser tasques molt més cooperatives. 
Pel que fa al francès, la majoria de professors que he tingut
han utilitzat l'enfocament comunicatiu i l’enfocament oral i situacional. Les
classes normalment començaven amb un vídeo o un text i a partir d'aquí
treballàvem aspectes culturals, vocabulari i algun aspecte gramatical que
apareixia recurrentment.
Esa especie de árbol con la palabra "faith" lo sacaste del Cambridge Dictionary?? Para mí es súper útil aprender palabras por conjuntos temáticos, es decir, no palabras sueltas sino un conjunto de palabras relacionadas. Creo que es más fácil acordarse de ellas después. ¿A ti te pasa lo mismo? Yo creo que para enseñar uno no puede ir dando palabras inconexas como hacemos en clase de alemán (torreta de vigilancia y horario de mis-no me acuerdo de ninguna de las dos). ¿Qué piensas? ¿Te fue útil hacer árboles como esos?
ResponEliminasisi, es del cambridge dictionary! :) Me van muy bien estos árboles porque son muy gráficos y también me gusta porque aprendes el vocabulario relacionado con un contexto o con otras palabras. Me acuerdo que al principio aprendí el vocabulario con dibujos (por ejemplo, la imagen de una 'manzana' y debajo ponía 'apple'), después vinieron unos años indeseables con largas listas de palabras sin ninguna relación entre ellas, y, finalmente, llegaron algunos profesores que me enseñaron esta técnica del árbol.
ResponElimina