baah, quoi...? Le Français!

Descriuria el francès com una llengua que ha anat i vingut al llarg de la meva vida. Com vaig explicar en un post anterior, vaig començar a estudiar-la als 12 anys, però no he estat gens constant. Al principi estava molt animada en aprendre la llengua dels veïns del nord, però a mesura que anaven passant els anys, la vaig anar deixant cada cop més en un segon pla, alhora que vaig prioritzar altres interessos. El fet que no fos regular i que moltes vegades no m’hi dediqués del tot, ha fet que quan havia de tornar a recuperar el francès hagués de reprendre diverses vegades els coneixements que ja havia adquirit anteriorment. Tot això explica que tingui una quantitat enorme de material que tracten els mateixos temes, però alguns de diferents maneres, ja que he passat per diferents professors.

Des de l’inici, pràcticament sempre he treballat aquesta llengua a partir de fotocòpies que els diversos professors feien de diferents llibres, tant de vocabulari com de gramàtica i aspectes culturals. No me’n recordo de tots els llibres, però alguns eren el famós C’est la vie, Grammaire progressive du Français, Vocabulaire Progressif du Français, etc. No va ser fins que vaig fer un curs de francès al PEI (Programa d’Ensenyament d’Idiomes) a la UPF que vaig haver de comprar el meu primer llibre de text de francès: Alter Ego 3 (B1).

El meu aprenentatge del francès sempre ha anat acompanyat del meu ‘estimadíssim’ llibre de conjugacions verbals Bescherelle que he heretat de la meva mare i que, de tant en tant, encara faig servir (tot i que ara és molt més pràctic buscar a Internet en recursos com reverso.com). La veritat és que actualment Internet és la meva salvació per buscar paraules i expressions que no entenc, entre moltes altres coses. Fa temps també havia fet alguns exercicis online per practicar el poc que recordava de francès però, com era d’esperar, me’n vaig cansar aviat perquè es necessita constància, allò que jo no tinc!

Aquests últims anys a la universitat és on he recuperat realment el francès i, per primer cop, he durat més de 3 anys seguits. Tot un repte, tenint en compte el meu passat! I no només això, sinó que des que vaig tenir l’oportunitat d'anar durant un mes a França, concretament a Toulouse, em van venir més ganes de seguir estudiant aquesta llengua. Suposo que, com em va passar amb l’anglès, vaig veure que tot aquell esforç que havia estat fent de manera intermitent servia per alguna cosa.

I dels clàssics i no tan clàssics també se n’aprèn, però la veritat és que he llegit molt poc en francès. La meva primera novel·la va ser L’étranger, una de ben curta per començar amb bon peu i que es pot llegir en una tarda. Com que la vaig trobar assez facile, em vaig animar i vaig continuar amb d’altres novel·les de G. Simenon, com Le chien jaune. I, finalment, l’any passat a la universitat em vaig haver de llegir Globalia, un llibre que al principi no em deia res (a més, era considerablement gruixut), però em va acabar enganxant, fins al punt de llegir-me’l tot en menys d’una setmana.    

Aquest any m’he atrevit a mirar algunes pel·lícules franceses en v.o i sense subtítols. M’agrada perquè, a més de practicar el francès, aprenc molta cultura i estil de vida francesa i, evidentment, passo una bona estona. L’última que he vist ha estat Intouchables (si encara no l’heu vist, us la recomano!) i abans n’havia vist d’altres com Neuilly sa mère, Fracture, Le dîner de cons (també molt recomanable i, a més, dura poquíssim i rius una estona), entre d’altres. 


Per acabar aquest post només em queda parlar de la música. Fins fa ben poc escoltava bàsicament només música anglòfona, però des de fa uns anys vaig començar a escoltar algunes cançons en francès. Totes les que escolto són de cantautors francòfons del Quebec, ja que en conec pocs de francesos (de França) que m’agradin. A més, fa uns 3-4 anys, em vaig enamorar del Quebec (encara no hi he anat, però espero que en un futur molt proper hi pugui anar). És veritat que l’accent québecois és força diferent al que fins aleshores estava acostumada, però ara els entenc perfectament, tant quan canten com quan parlen (llevat que tinguin un accent molt i molt marcat). Us deixo una de les moltes cançons de Cœur de Pirate, una cantant que m’agrada molt.

Et voilà, c’est tout!