Un més per a la col•lecció!

Aquest matí he hagut d’ordenar una mica la meva habitació. M’hi he vist obligada, ja que havia arribat a tal punt que el caos (organitzat que jo tenia) se m’havia descontrolat i ja no veia ni on era la taula de tanta... merda que hi tenia, i ni tan sols hi havia lloc per al portàtil! I ara pensareu per què coi m’explica això... doncs perquè endreçant m’he trobat una carpeta vermella plena de diplomes i certificats que demostren algunes de les meves fites acadèmiques i no tan acadèmiques al llarg de la meva vida. Des del diploma de natació fins al certificat de l’ESO i el Batxillerat, passant per diferents premis de música i dibuix, i entre tots aquests també hi havia tots els certificats d’anglès, que no en són pocs! 

El meu primer va ser el Movers. Sí, un d’aquells certificats que no serveix de res, però que suposo que el vaig fer perquè tots els meus companys de l’acadèmia on anava quan tenia 10 anys el feien. Uns quants anys més tard em vaig treure el PET. Recordo que el vaig trobar molt fàcil, fins i tot, em vaig avorrir quan feia el listening, i és l’únic examen d’anglès oficial que vaig obtenir un pass with merit! Segurament podia haver fet directament el FCE, però vaig voler fer un pas previ per tenir una mica més d’experiència en aquest món dels exàmens. El 2009, finalment, després d’haver fet algunes classes particulars amb la Jenny (la noia anglesa que vaig esmentar en un altre post), vaig passar el FCE. Aquest era el primer títol que ja tenia un cert valor acadèmic i professional (encara que ara mateix amb un B2 d’anglès no vas enlloc!). Evidentment, vaig continuar estudiant l’anglès i l’any passat, el març de 2011, després d’haver estat gairebé 4 mesos a Portland, vaig pensar que seria un bon moment per treure’m el CAE. El vaig preparar pel meu compte, bàsicament practicant mostres d’exàmens oficials i mirant alguns exercicis de llibres d’aquest nivell. Uns mesos més tard, el juny de l’any passat, sense estudiar, em vaig presentar també al Nivell Avançat de l'EOI. “Un més per a la col•lecció!”, vaig pensar. El nivell d’aquest examen és un B2 i ja tenia un certificat que demostrava que tenia un C1; tot i així, vaig creure que no seria dolent treure-me’l, tenint en compte que és un certificat força reconegut a Catalunya.   

I aquí s’acaba la meva col•lecció actual de certificats, que en un futur pròxim espero ampliar amb el CPE. De moment, però, ja n’hi ha prou! Molt probablement alguns us preguntareu: per què tants certificats? i per què gastar-se tants diners per simplement tenir un paper dins d’una carpeta que digui que tens més o menys competència en un idioma? Tot i que pugui semblar estrany, sóc poc fan d’aquests certificats. Tanmateix, penso que personalment em són útils. No crec que siguin totalment vàlids per determinar el nivell real d’una persona, ja que per aprovar-los no només es necessita tenir un nivell determinat de la llengua, sinó també tenir la tècnica adequada de com fer l'examen. A més, en la majoria només s’avalua la llengua formal, aquella que no es parla al carrer. Malgrat tot això, a mi em van bé per marcar-me un objectiu a l’hora d’estudiar una llengua. Els diners són els diners! I el fet d’haver pagat una quantitat més que excessiva per fer un examen, m’obliga a estudiar i a continuar practicant la llengua.    

Fins fa ben poc els certificats eren imprescindibles per demostrar el nivell que un té d’una llengua a l’hora de demanar una feina. Actualment, però, moltes empreses han adoptat un mètode més eficaç per saber exactament el nivell lingüístic dels seus futurs treballadors, ja sigui a través d’entrevistes en la llengua estrangera o bé amb proves. Personalment, penso que amb aquesta nova moda es comprova molt millor el nivell lingüístic real i actual d’un candidat, ja que una llengua es perd si es deixa de practicar i, per tant, un certificat obtingut fa 30 anys no garanteix que ara tinguis aquell nivell. També és veritat que hi ha exàmens oficials com el TOEFL, que no és un títol vitalici, sinó que s’ha de renovar cada dos anys. Sigui com sigui, la qüestió és practicar la llengua sempre que es pugui per tal de mantenir el nivell.

p.s. Perdoneu per la foto de la University of Cambridge. No és perquè en vulgui fer propaganda, però tots els exàmens que he fet d'anglès són d'aquesta universitat, que té muntat un negoci (més que reconegut mundialment) amb els aprenents d'anglès com a L2.